CARTA OBERTA AL PRESIDENT ARTUR MAS
CARTA ABIERTA AL PRESIDENT ARTUR MAS
Benvolgut President:
No és un atreviment sinó un haver del que m’impulsa a dirigir-li aquestes línies en un post des del meu blog. Encara que li arribarà un escrit imprès a la seva taula del Palau de la Generalitat, les seves moltes ocupacions i aquesta atrafegada campanya pot ser que no ho llegeix a temps. D’aquesta manera, ho llegirà vostè, si vulgues, i també milions de conciutadans que mereixen la meva confiança en compartir el que vaig a dir.
El meu seguiment de la seva carrera política comença de debò el 29 de novembre de 2010 quan surt vostè a la balconada de l’Hotel Majestic per assumir les conseqüències de la seva victòria sobre l’esquinçat Tripartit que recolzava a José Montilla en el Govern. Llavors ja vaig utilitzar una frase, “Ball de Màscares” que vaig intuir llavors anava adescriure la seva trajectòria de lideratge per a Catalunya. Crec que no em vaig equivocar. http://wp.me/prlnf-2f
Haig de reconèixer que ha sabut nedar i guardar la roba, fins i tot davant situacions veritablement comprometedors. Traves han hagut, moltes llançades al seu pas per aquells que tement la seva destresa de maniobra han volgut convertir-li en un àngel caigut abans que es tornés a renéixer com un au fènix. La qüestió és que s’han equivocat, fins i tot alguns que avui li acompanyen. Aquests van tirar la tovallola mentre que vostè va aguantar el tipus sol, fins a l’últim moment, clar senyal del seu domini de marcar els temps. Això, President, no ho poden fer tots. Requereix talla. I permeti’m dir-li, que vostè sí la té.
El penós és que a les persones segures amb capacitat de sincronització acaben estant en el punt de mira de tots, uns per enveja, uns altres per por, i uns pocs per veritable admiració. President, vostè és d’aquestes persones.
Els caigui ben o no, siguin de la seva forma de pensar o no, en privat, la immensa majoria sap que vostè sí que val encara que sigui amb reserves per aquests núbols que li sobrevolen per el finançament del seu partit. És per això que li ataquen, intentant derrocar el suposat símbol del soberanisme, paraula que vostè no sempre va tenir en boca, com sabem molts. El que sí és cert és la seva valenta actuació quan van començar els primers convidis i joc brut de persones que precisament no podien fustigar-li brindant el seu propi exemple en temes de corrupció.
Avui comencem els últims dies de la campanya per a les eleccions del 27-S. Convé expressar-li els meus pensaments en veu alta perquè amb tota sinceritat crec que vostè també ha d’haver tingut aquest pensament en alguna que una altra ocasió quan la vida li va posar davant alguna prova més prioritària que ostentar el màxim poder polític d’aquesta nostra terra.
Fins a amb el joc brut dels adversaris en utilitzar personalitats i entitats per abocar amenaces, unes vetllades i unes altres sense polsim d’escrúpols, vam seguir veient que el moviment Junts Pel Sí a qual vostè pertany pogués ser que no aconsegueixi aquest nombre de vots que rotundament avali la convocatòria d’una assemblea constitucional cap a la plena llibertat de gestió de Catalunya.
On creu vostè que radica la clau d’aquesta borsa de vots que bolcaria la balança a favor del vot per la independència civilitzada que enyorem bastant gent?
President, vostè i jo sabem bé la resposta.
A les seves mans està el que el 27-S s’aconsegueixin 3/5 parts del Parlament de Catalunya, o sigui, la majoria també de vots que faria callar per sempre als detractors difamadors.
I aquest pas és que vostè anunciï que no aspira a ser triat President del Govern de Catalunya en aquest Parlament de Catalunya que es constitueixi després del 27-S.
Amb semblant acció, entraria vostè en la història com el veritable artífex de la unió de tots els catalans, nascuts aquí o emigrats. Asseuria les bases de com fer una revolució per a la ciutadania al costat del ciutadà del carrer. Marcarà la ruta cap a la formació de governs ètics del poble, pel poble i per al poble en un model que ni serà d’esquerres ni de dretes sinó d’igualtat d’oportunitats segons capacitats.
Espero que la meva reflexió li faci pensar i prengui la decisió que Un. i els ciutadans que votarem Junts Pel Sí i també els que votin a la CUP, ens mereixem.
*********************************************************************************************************
Estimado President:
No es un atrevimiento sino un deber el que me impulsa a dirigirle estas líneas en un post desde mi blog. Aunque le llegará un escrito impreso a su mesa del Palau de la Generalitat, sus muchas ocupaciones y esta ajetreada campaña puede que no lo lee a tiempo. De esta manera, lo leerá Ud., si quiere, y también millones de conciudadanos que merecen mi confianza al compartir lo que voy a decir.
Mi seguimiento de su carrera política comienza en serio el 29 de noviembre de 2010 cuando sale Ud. al balcón del Hotel Majestic para asumir las consecuencias de su victoria sobre el desquebrajado Tripartito que respaldaba a José Montilla en el Govern. Entonces ya utilicé una frase, “Baile de Máscaras” que intuí entonces iba a describer su trayectoria de liderazgo para Cataluña. Creo que no me equivoqué. http://wp.me/pRlnf-2f
Debo reconocer que ha sabido nadar y guardar la ropa, incluso ante situaciones verdaderamente comprometedores. Trabas han habido, muchas lanzadas a su paso por aquellos que temiendo su destreza de maniobra han querido convertirle en un ángel caído antes que se volviera a renacer como un ave fénix. La cuestión es que se han equivocado, incluso algunos que hoy le acompañan. Éstos tiraron la toalla mientras que Ud. aguantó el tipo solo, hasta el último momento, clara señal de su dominio de marcar los tiempos. Esto, President, no lo pueden hacer todos. Requiere talla. Y permítame decirle, que Ud. sí la tiene.
Lo penoso es que a las personas seguras con capacidad de sincronización acaban estando en el punto de mira de todos, unos por envidia, otros por miedo, y unos pocos por verdadera admiración. President, Ud. es de esas personas.
Les caiga bien o no, sean de su forma de pensar o no, en privado, la inmensa mayoría sabe que Ud. sí que vale aunque sea con reservas por esos nubarrones que le sobrevuelan sobre la financiación de su partido. Es por eso que le atacan, intentando derribar el supuesto símbolo del soberanismo, que Ud. no siempre tuvo en boca, como sabemos muchos. Lo que sí es cierto es su valiente actuación cuando comenzaron los primeros invites y juego sucio de personas que precisamente no podían fustigarle brindando su propio ejemplo en temas de corrupción.
Hoy comenzamos los últimos días de la campaña para las elecciones del 27-S. Conviene expresarle mis pensamientos en voz alta porque con toda sinceridad creo que Ud. también debe haber tenido este pensamiento en alguna que otra ocasión cuando la vida le puso ante alguna prueba más prioritaria que ostentar el máximo poder político de esta nuestra tierra.
Hasta con el juego sucio de los adversarios al utilizar personalidades y entidades para verter amenazas, unas veladas y otras sin pizca de escrúpulos, seguimos viendo que el movimiento Junts Pel Sí a cual Ud. pertenece pudiese ser que no logre ese número de votos que rotundamente avale la convocatoria de una asamblea constitucional hacia la plena libertad de gestión de Cataluña.
¿Dónde cree Ud. que radica la clave de esa bolsa de votos que volcaría la balanza a favor del voto por la independencia civilizada que añoramos bastante?
President, Ud y yo sabemos bien la respuesta.
En sus manos está el que el 27-S se logren 3/5 partes del Parlament de Catalunya, o sea, la mayoría también de votos que acallaría para siempre a los detractores difamadores.
Y ese paso es que Ud. anuncie que no aspira a ser elegido President del Govern de Catalunya en el Parlament de Catalunya que se constituya después del 27-S.
Con semejante acción, entraría Ud. en la Historia como el verdadero artífice de la unión de todos los catalanes, nacidos aquí o emigrados. Sentaría las bases de cómo hacer una revolución para la ciudadanía al lado del ciudadano de a pie. Marcará la ruta hacia la formación de gobiernos éticos del pueblo, por el pueblo y para el pueblo en un modelo que ni será de izquierdas ni de derechas sino de igualdad de oportunidades según capacidades.
Espero que mi reflexión le haga pensar y tome la decisión que Ud. y los ciudadanos que votaremos Junts Pel Sí y también los que voten a la CUP, nos merecemos.
Fernando Fuster-Fabra i Fernández